Back فوة صبغية Arabic فوه صبغيه ARZ Rubia tinctorum AST Adi boyaqotu Azerbaijani عادی بویاق اوْتو AZB Бояджийски брош Bulgarian Gwrizienn-ruz Breton Rubia tinctorum CEB Mořena barvířská Czech Хĕрлĕ ути CV
Rubia tinctorum  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Laca de garança i madder (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Rubiaceae |
| Gènere | Rubia |
| Espècie | Rubia tinctorum L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La roja (Rubia tinctorum L.) és una planta silvestre d'un metre d'alçada de la família de les Rubiàcies (Rubiaceae).[1] Floreix de juny a agost i fa flors grogues i vistoses. És cultivada per a aprofitar-ne la rel rogenca en l'elaboració de tints.[1][2]
El nom científic Rubia tinctorum L. prové de: rubia (parent amb el llatí rubor, vermellor) referent al rizoma rogenc de la planta, i tinctorum (del llatí tinctor, tintorer). Tot i així, hi ha un seguit de sinonímia popular catalana que donen nom a la planta: rúbia, rogeta, rèvola, herba dels tintorers, herba apelagosa.[3]
La roja és originària de les regions mediterrànies, concretament de la zona sud-oest d'Europa i Àsia Menor on creix de forma silvestre. Es cultiva a Itàlia, França, Regne Unit, Alacant, Castelló, Illes Balears i Catalunya, especialment a Barcelona i Lleida.[4] Creix bé en zones muntanyoses i amb un clima humit, al nord de la península Ibèrica. Fora de la zona originària va «escapar» de les zones de conreu i creix de manera subespontània.
- ↑ 1,0 1,1 «Roja». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vallès (dir.), Joan; Veny, Joan; Vigo, Josep; Bonet, M. Àngels; Julià, M. Antònia. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 1048. ISBN 9788447538553.
- ↑ «Rubia tinctorum L.». Flora catalana. Associació Flora Catalana, s.d. Arxivat de l'original el 2019-02-15. [Consulta: 15 febrer 2019].
- ↑ «Mapes de distribució: Rubia tinctorum L.». Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, 2019. [Consulta: 15 febrer 2019].